Entre la Miranda de la Portella i la Roca de les Vuit es forma una fissura d’una evidència aclaparadora. Enllaçar aquesta amb la part superior de la CADE semblaria una bona manera de redreçar aquesta segona, no obstant la lògica clàssica de la CADE és d’una bellesa que no admet discussió.
- Via: Integral Carreras-Nicolau-CADE
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: 6a/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 100 metres
- Exposició: Baix
- Compromís: Baix
- Equipament: Completament equipada amb parabolts, espits i un parell de claus
- Material: 8 cintes exprés. Malgrat ser del tot prescindible pot ser útil el Camalot #2 pel final del llarg 1 i el llarg 4
- Orientació: Nord-est fins la CADE i sud els dos darrers llargs
- Valoració: ***
Aproximació:
Deixem el cotxe a Can Masana i prenem el camí direcció al refugi Vicenç Barbé. Abans d’arribar al coll de la Portella, prenem un corriol a mà dreta que baixa cap a peu de via. Un cop a l’inici de la CADE prenem una petita cornisa que flanquegem a la dreta fins atènyer el peu de la nostra via.
La via:
La via es troba completament equipada amb parabolts (algun espit i clau intercalats). La Carreras-Nicolau és una escalada 100% de fissura, en totes les seves modalitats. La primera tirada és la més difícil, sobretot si es vol fer en lliure (6b/6b+). Per contra en artificial amb V/Ae passem. La segona tirada té una entrada potent, que també es pot resoldre en A0 i continua fins a la reunió de la llastra de la CADE. A partir d’aquest punt continuem per la mega-clàssica de la Miranda fins guanyar el cim.
-
- Recorregut de la via
-
- Primera tirada
-
- Peu de via (foto Eduard P.)
-
- Tac de fusta, tots són testimonials
-
- Arribada a la primera reunió (foto: Eduard P.)
-
- Segon llarg (foto Eduard P.)
-
- Arribada a la segona reunió
-
- Inici del tercer llarg
-
- Topo de la via
La Carreras-Nicolau està encarada al nord-oest i esdevé una bona opció quan cerquem l’ombra. Per repetir la integral només ens caldran 8 cintes, tot i que si duem un Camalot #2 el podrem posar al final del primer llarg i al darrer de la CADE.
Descens:
Ràpel de 20 metres pel vessant est.
El que més m’ha agradat:
- Ombra assegurada a la Carreras-Nicolau.
- Qualsevol excusa és bona per gaudir els llargs de dalt de la CADE.
El que no m’ha agradat tant:
- El re-equipament a la Carreras-Nicolau és bastant desafortunat deixant-la con una via de consum més.
Potser també et pot interessar: